Esteve Serrat “Paxinc” (1927-1997) fou un artista inquiet, de tarannà independent i poc donat als reconeixements socials. El caràcter avantguardista de gran part de la seva obra va crear un cert rebuig per part dels sectors més tradicionals d'aquell moment. El dia d'avui la seva producció, incomprensiblement, creiem que per desconeixement, encara no és prou reconeguda. Per això, aquesta exposició pretén reivindicar-la. Aquí mostrem sobretot l'obra realitzada en els anys 50, 60 i 70.
La Comissió d'Exposicions
"La qüestió de l'art és molt més complicada del que sembla. L'habilitat - que en principi és quelcom positiu- pot esdevenir un bé negatiu quan el pintor es recolza massa en aquest do. Arriba un moment en què l'obra és només habilitat. Quan s'és excessivament o parcialment inhàbil, la cosa tampoc funciona gens. On és el punt o la postura justa? El que dèiem: molt difícil. Cal dominar les tècniques, cal conèixer l'ofici a fons, perquè només aquest coneixement el farà lliure, condició indispensable per moure's en el camp de l'art. Però un excés d'academicisme, una supeditació excessiva a les tècniques, el convertiran en un pintor sense cap interès. Exemples, a milers. Quina postura cal, doncs, adoptar?
Paxinc és un exemple a considerar. Persona hàbil, dominador de tècniques, deixeble de mestres importants del paisatgisme, decideix utilitzar tot aquest bagatge per donar sortida al mon màgic que porta dins seu. En el fons el que fa és un esforç important per no perdre la visió ingènua, quasi infantil, del mon que l'envolta."
Domènec Moli
