ÀMBIT Espai d'Art
Passeig d'en Blay, 53
OLOT
MIQUEL DURAN, EL PINTOR DE LES PRESES
Coincidint amb l'inici de les Festes del Tura, Àmbit Sant Lluc presenta l'exposició Miquel Duran, el pintor de les Preses. La mostra aplega una vintena d'obres que l'artista ha seleccionat i que corresponen, majoritàriament als darrers anys de la seva dilatada trajectòria.
Miquel Duran va iniciar la seva carrera atística als anys cinquanta, primer a l'acadèmia de Lluis Carbonell i, més endavant, a l'escola de Joan Sibecas de Figueres. Dos artistes que, amb el seu mestratge, marcaren el jove pintor. El seu currículum recull també una beca a Madrid i els estudis a l'Escola de Belles Arts d'Olot, al costat de nombroses exposicions i distincions. Val a dir que, fins els anys setanta, Miquel Duran va compaginar la pintura de creació amb la seva feina a la secció de pintura del taller d'imatgeria Las Artes Religiosas, una pràctica que li va suposar un bagatge tècnic considerable i un ofici que aprofito per reivindicar.
Des dels inicis, el paisatge ha estat una constant en l'obra de Miquel Duran; un paisatge que estima amb passió, un paisatge viscut i trepitjat; el paisatge de les Preses i els seus entorns, el paisatge de la Garrotxa, i també el de l'Empordà. Un paisatge amb entitat pròpia que curiosament poques vegades compta amb la presència de personatges.
Parlem d'un repertori temàtic que, sens dubte, manté relació amb altres facetes de la singular personalitat de Miquel Duran. Ell és una persona afable, cordial i comunicativa: un home enginyós, inquiet i curiós, que es mostra interessat per àmbits tan diversos com l'arqueologia, el col·leccionisme, la història, l'excursionisme, la fotografia, el patrimoni, la cultura popular, el pessebrisme,...; activitats que manté en paral·lel amb l'exercici d'un altre vocació: la pedagogia.
Moltes d'aquestes experiències, ensenyaments i inquietuds es reflecteixen en les obres de Miquel Duran: ho delata la narració emotiva dels aspectes naturals de qualsevol indret que l'ha entusiasmat o la fidel descripció dels elements arquitectònics representats i de la què en tenim un bon exemple a la coneguda sèrie Els pobles de la Garrotxa. Duran gaudeix plasmant les transparències d'un gorg de l'Alta Garrotxa, endinsant-se en la humitat d'un frescal sotabosc, recreant els tons i matisos precisos de cada estació o els mil blancs d'una nevada i es deleix per pintar els conreus i les plantes dels horts que ha vist des de petit. Fins sembla que vol fer-nos arribar l'olor dels camps florits i els de les hortènsies del seu jardí. També la nostàlgia del pas del temps es fa present en alguns dels seus treballs més anecdòtics.
Miquel Duran s'expressa amb una magnífica paleta cromàtica, rica en matisos, lluminosa, vitalista i espectacular que, en aquests darrers anys, aconsegueix simplement amb una fina capa de pintura, uns lleugers refregats i alguns traços més marcats i sensitius. Citaré algunes obres potents de la seva producció com ara El parc (1995), Sotabosc (1992), Vinyes grogues (1999), Tardor a l'Empordà (2000), Arbust (2005) o Bici carril (2002). Peces molt aconseguides i sentides, sobretot les què estan treballades amb pinzellades menys sistemàtiques. D'altra banda esmentaré els seus curiosos treballs tridimensionals que representen façanes històriques o detalls de cases pairals i que mantenen relació amb la tècnica del pessebrisme, una disciplina que Miquel Duran domina també a la perfecció. El seu, acostuma a ésser un pessebre estudiat i amb contingut.
En referència a les obres que composen l'actual exposició, he de dir que, amb els anys, els paisatges d'en Miquel Duran perden detall i anècdota: es simplifiquen. Ara, ja no li calen temes complexos ni grans panoràmiques; ara, Miquel Duran s'apropa més a l'escena i es concentra en simples elements. En té prou amb unes branques florides, un arbust o un petit motiu i és, precisament, aquesta simplificació la que atorga encara més protagonisme al color i afegeix força, intensitat i modernitat a l'obra. És en aquest atreviment, quan Miquel Duran es llença i agafa l'arrencada- fent servir paraules del seu mestre Sibecas- per un camí que potser el portarà finalment a submergir-se totalment en el color, fins quasi prescindir de la forma.
Caldrà continuar molt atents a les properes creacions de Miquel Duran per poder comprovar com el temps consolida l'evolució que ara constatem en el seu treball.
Per molts anys i l'enhorabona per la mostra.
Pilar Ferrés
Comissaria de l'exposició
